El Trastorn de l’Espectre Autista: Signes d’alerta

El Trastorn de l’Espectre Autista (d’aquí endavant TEA) és una de les patologies del neurodesenvolupament que més preocupen als pares quan el seu petit es va fent gran. Noten que algun aspecte del desenvolupament no va bé, tot i que a les revisions mèdiques, el desenvolupament de l’infant està dins de la normalitat.

Potser o no, que des de l’Escola Bressol, l’educadora comparteixi amb ells aquestes preocupacions i se sentin recolzats. No obstant això, de vegades els pares fan aquest camí en solitari a causa de la manca de sensibilitat i desconeixement vers el trastorn.
Actualment, aquesta sensibilitat està canviant i cada vegada es detecten més precoçment en edats més primerenques (a partir dels 12-18 mesos, segons la gravetat) arribant a poder donar una impressió diagnòstica, que en molts casos, s’acabarà confirmant en un futur com a TEA.

Aquesta identificació precoç afavoreix el pronòstic i l’evolució del trastorn, ja que el nen inicia una intervenció específica centrada en les seves dificultats per part d’equips multidisciplinaris i especialitzats. Per una altra banda, la detecció ajuda als pares a comprendre i acceptar millor l’Autisme.

També són de gran ajuda per la família i els fills, les associacions que fan acompanyament i ofereixen tallers, intervenció i assessorament vers els dubtes i preocupacions que puguin sorgir durant l’evolució dels infants.

A continuació, es recullen una sèrie de senyals d’alerta entre els 12- 24 mesos aproximadament, que permeten detectar precoçment la condició d’autisme i realitzar una valoració exhaustiva:

Al voltant dels 12 mesos:
– Manca i/o evitació de contacte ocular.
– Falta de resposta al somriure social i a altres expressions facials dels progenitors.
– Falta d’anticipació davant determinades rutines o gestos (agafar en braços).
– Manca d’interès en jocs interactius (cucú-tras).
– Retard en l’aparició del balbuceig.
– No realitza gestos per comunicar-se.

Entre els 12 i 18 mesos:
– No respon al nom.
– No assenyala per demanar i/o instrumentalitza a l’adult per realitzar peticions.
– Baixa resposta de l’infant davant una demanda o petició.
– Atenció compartida alterada, no mira cap a on els altres assenyalen. Falta de reciprocitat social.
– Alteració en la conducta de mostrar objectes.
– Resposta inusual davant determinats estímuls orals, auditius, visuals o tàctils.

Entre els 18-24 mesos:
– Manca de paraules propositives.
– Regressió del llenguatge existent.
– Retard en el desenvolupament del llenguatge.
– Llenguatge amb ecolàlies i/o baixa funcionalitat comunicativa.
– Alteració en la capacitat d’imitació (gestos i accions).
– Realització de conductes repetitives (alinear objectes, obrir i tancar…), estereotipades i autoestimulants i, a més, un ús no funcional d’aquestes.
– Falta de joc simbòlic, joc instrumental i repetitiu.
– Manca d’interès a l’hora de relacionar-se amb els iguals.
– Patrons posturals peculiars (caminar de puntetes).

A partir dels 24 mesos:
– No realitza frases senzilles de dos o més elements de manera espontània.
– Interessos restringits i/o passions inadequades per l’edat.
– Poques expressions d’afecte positiu i baixa sensibilitat emocional.
– Resistència al canvi, rigidesa cognitiva.
– Alteració en la prosòdia.
– Estereotípies i manierismes motors.
– Recerca de sensacions a través de l’objecte i/o el seu cos.
– Nens hiper i hiporeactius a estímuls sensorials o un interès inusual per aspectes de l’entorn.

Esperem que tots aquests signes d’alerta explicats hagin servit per ajudar-vos davant qualsevol dubte o preocupació que pugueu tenir vers el desenvolupament dels vostres infants.

MÓNICA CARRÁS – Psicòloga especialista en Atenció Precoç