DIVIDIR PER COMPLETAR
Praxi i la seva influència a la vida diària
La integració sensorial és el procés neurològic que organitza i integra tots els estímuls sensorials del nostre cos i de l’entorn facilitant una adequada participació de les Activitats de la Vida Diària (AVD). Jean Ayres, terapeuta ocupacional i creadora de la teoria d’Integració sensorial, defineix la praxi com “habilitat per conceptualitzar, planificar i executar accions motrius”.
Per tant, la praxi és un esquema per a l’acció. Implica escollir una estratègia per dur a terme l’ocupació (pintar, ús dels coberts, construir una torre, ordenar l’habitació, etc.). És una seqüenciació complexa de múltiples passos i requereix una adequada integració sensorial (equilibri, coordinació bilateral, control postural, to, control motor i funcions executives) per realitzar les AVD amb autonomia.
Les terapeutes ocupacionals dividim el procés de Praxi en 4 passos per a explorar i, conseqüentment treballar les dificultats específiques. Els passos són els següents:
- Ideació: és la fase on es crea la idea i es decideix quin és l’objectiu. Imprescindible creativitat i motivació perexecutarun pla d’acció.
- Planificació: és la fase en la qual s’organitza la seqüència de moviments necessaris per dur a terme l’activitat.
- Execució: en aquesta fase es duu a terme el conjunt d’accions prèviament planificats segons la idea inicial. Requereix habilitats motrius per finalitzar l’acció.
- Revisió: reflexionar sobre el resultat per, si és necessari, modificar en futures vegades.
Per exemple, una nena no vol jugar a hoquei per diferents motius:
- Desconeix perquè serveix l’estic, es queda quieta sense saber que fer, tampoc té altres idees per moure la pilota sigui amb el peu o agafant-la amb les mans (dificultats d’ideació).
- Toca la pilota amb l’estic sense dirigir-la cap a la porteria, agafar l’estic i xuta la pilota amb el peu (dificultats en la planificació).
- Agafar l’estic amb les mans creuades, mostrar-se cansat, moure l’estic amb molta força, moure l’estic per xutar quan la pilota ja ha passat (problemes en l’execució).
Com saber si presenta dificultats en la praxi?
√ Demora en assolir fites del desenvolupament.
√ Joc simbòlic pobre.
√ Evita tasques que requereixen habilitat manual (puzles, construcció, tallar amb tisores).
√ Dificultats per anar amb bicicleta.
√ Té dificultats en cordar-se els botons, pujar la cremallera, vestir-se o cordar les sabates.
√ Demora en completar els deures de l’escola.
√ No es relaciona amb infants de la mateixa edat, prefereix estar amb adults.
De quina manera es pot treballar per aconseguir una bona praxi?
√ Dividir l’activitat amb passos, especialment les tasques noves (pensar quins passos s’han de fer abans d’iniciar l’activitat i a l’hora d’acabar l’activitat).
√ Utilitzar autoinstruccions o suport visual (paro-penso-actuo).
√ Fer activitats que impliquin tot el cos.
√ Facilitar input sensorial propioceptiu que ajuda a millorar l’esquema corporal.
“Per a un infant, jugar és la cosa més seriosa del món”
Àfrica Runsó- Terapeuta Ocupacional
